La Prosa al s.XVI

Gèneres d'origen clàssic de caràcter humorístic i amb l'objectiu d'entretenir(novella, facècia, narrativa epistolar, diàleg)
Gèneres tradicionals com ara la novel·la al·legòrica, l'hagiografia i la narrativa històrica
Devotio Moderna (defensa caràcter senzill, íntim, recupera esperit místic de Ramon Llull)
Espill de la vida religiosa (Joan Boscà)
Desijós (novel·la alegòrica)

Perífrasis Verbals

Obligació (haver de+infinitiu/caldre+infinitiu)
Probabilitat (deure+infinitiu)
Intencionalitat (voler+infinitiu/provar de+infinitiu)
Possiblitat (poder+infinitiu)
Repetició (tornar a+infinitiu)
Imminència (anar a+infinitiu/estar a punt de+infinitiu)
Començament (començar a+infinitiu/arrencar a+infinitiu/posar-se a+infinitiu)
Finalització (acabar de+infinitiu)
Ponderativa (arribar a+infinitiu)
Duració (estar+gerundi/anar+gerundi/passar+gerundi)
Conseqüència (acabar+gerundi)
Continuïtat (continuar+gerundi)
Conseqüència (quedar+participi)
Resolució (tenir+participi)

Els Verbs Irregulars

Irregularitats 1a Conjugació

  -c-qu

  -ç-c

  -g-gu

  -j-g

  -u-ü

  -infinitius acabats en -ear -oar -iar -uar + -i -is -in (en present de subjuntiu i imperatiu amb dièresi)

Irregularitats 2a Conjugació

  -infinitius -ldre -ndre

  -infinitius vocal+-ure

  -infinitius vocal+-ixer

  -infinitius consonant+-re/-er

  -subjuntius/imperfets/imperatiu

Irregularitats 3a Conjugació

  - -air -eir -oir -uir (arrel acaba en vocal, posem dièresi

La essa Sorda i la essa Sonora

Essa Sonora
  -z principi de paraula
  -z després de consonant
  -s entre vocals(excepte en alguns mots cultes)
  -s derivats dels compostos -fons- -dins- -trans-
Essa Sorda
  -s principi i final de paraula
  -ss entre vocals
  -c principi de paraula, davant e i, entre vocals
  -ç entre vocals, davant a o u, final de mot
  -sc entre vocals
Casos especials essa sorda
  -prefix, encara que soni ss, és s
  - -essa -gressió -gressor -pressor -missió -missor -pressió

Teatre Culte i Teatre Popular

Teatre Culte
  -Serafina:el català representa una cinquena part de l'obra
  -La Vesita: de Ferrandis d'Herèdia, és una farsa consumista, el català només l'utilitzen els criats
  -El Cortesano: de Lluís del Milà, és una de les obres que ens permet entendre millor la relació entre la cort i el teatre. El text és plurilingüe
Teatre Popular
  -Els pessebres, Misteri d'Elx

La Composició i l'ús del Guionet

Composició és formar paraules noves a partir d'altres ja existents
  *Verb-V
  *Substantiu-S
  *Adjectiu-A
  -V+S=S
  -A+S/S+A=S
  -S+S=S
  -S+A=A
  -A+A=A
  -Altres(adverbis/preposicions)
Guionets
  -Mots compostos que comencen per punt cardinal
  -Mots compostos repetitius
  -Compostos que la primera paraula acaba en vocal i la segona comença en r,s,x
  -Altres mots
  -Mots que si no portessin generarien confussió
  -D-U-C

La Dièresi

Serveix per marcar que no hi ha diftong i alhora per marcar on és la vocal forta.
També están els grups: GÜE/GÜI/QÜE/QÜI
Estalvi de la dièresi
  -sufixos -isme -ista
  -prefixos anti- re- contra- co- auto-
  -infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs -eir -uir
La dièresi en les formes verbals
  -participi verbs -eir -uir
  -verbs acabats en -iar -oar -uar -ear