El teatre neoclàssic Joan Ramis

Teatre Neoclàssic, regles:
*Lloc, Temps, Espai
*Temes històrics, mitològics, religiosos. bíblics
*Finalitat didàctica/moral
*Tragèdia
*Exponents teatre francès: Racine, Corneille, Voltaire

Joan Ramis i Ramis
dramaturg/poeta nascut a Maó. De família influent. Formació en lletres i humanitats.
Retòrica i filosofia a Palma de Mallorca.
Dret civil i canònic a la Universitat Pontifícia d'Avinyó
A França té contacte amb el teatre neoclàssic francès.
Torna a Maó, on combina la seva feina amb la seva passió literària
Al 1778 va fundar la Societat Maonesa de Cultura per l'intercanvi de coneixements.
Degut al Tracta de Versallès(1783), provoca la castellanització.

La prosa del sXVIII. Llegendes i Rondalles Rafael d'Amat (Baró de Maldà)

La prosa del s.XVIII es basa en la crònica històrica de Rafael d'Amat i de Cortada i la narrativa popular(rondalles de Lluís Galiana i Joan Torroella). Intenta entretenir als lectors i tenir un divertiment de caràcter personal.

Rafael d'Amat: nomès pretenia deixar constància del que succeïa al seu entorn.
Formava part de la noblesa i es va casar amb la seva cosina. Per herènia rebia el títol de senyoria de Maldà. Va tenir coneixements de llengua i humanística. Dominava la música.

La Il·lustració

s.XVIII: segle de les llums
*Ús de la raó
*Ésser humà ha de ser feliç
*Reivindicació de la llibertat
*Recuperar i organitzar el coneixement de la Humanitat per a que tothom el pugui saber

Francesc Fontanella

Poeta i dramaturg nascut a Barcelona i mort a Perpinyà.
Tenia el pseudònim de Fontano.
Era noble i la seva família influia en el àmbit polític català.
Tenien relació amb Pau Claris, figura important política, en quan va morir, Fontano li va escriure dos romanços.
La seva família va haver d'exiliar a Perpinyà, a Catalunya del Nord, i allà, ell s'uní al dominics.

Francesc Vicens Garcia

Sacerot i poeta nascut a Tortosa. Va morir a Santa Maria de Vallafoga de Riucorb, quan rondava els 40.
Tenia origen Noble i tenia relació amb els Montcada.
Es coneix com el Rector de Vallfogona.
Va estudiar al Estudi General de Lleida i va guanyar un premi i es convertñi en el rector de Santa Maria de Vallfogona.
També es feia dir Garciano i Gaspar d'Orient de Tortosa, sota aquest últim pseudònim va guanyar un certamen poètic gironí.
Al 1622 es doctorà en teologia

El Barroc i la Poesia Popular

Barroc: corrent cultural i artístic.
-Pessimisme/artifici/desmesura
-Fugacitat temps/fortuna/atzar
-Brutícia/lletgesa
-Antítesi/paradoxa/hipèrbole
-Idioma del país

Poesia Popular: era molt viva i lligada al poble. El més comú eren el romanços i els goigs. Eren fàcils de recordar per a la pervivència i la transmissió. Es fan edicions manuscrites recuperades per algun copista.

Els Col·loquis i Cristòfol Despuig

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), sis diàlegs, 3 personatges (Pedro, Lívio/Lúcio, Fàbio). A través d'aquests diàlegs, obtenim una visió crítica del panorama català de l'època basat en opinions i no en realitats absolutes.
Aquest col·loqui, està escrit per Cristìfol Despuig
Cristòfol Despuig era unb home casat, amb tres filles, cavaller, humanista i que dedicava gran part de la seva vida a llegir

La Prosa al s.XVI

Gèneres d'origen clàssic de caràcter humorístic i amb l'objectiu d'entretenir(novella, facècia, narrativa epistolar, diàleg)
Gèneres tradicionals com ara la novel·la al·legòrica, l'hagiografia i la narrativa històrica
Devotio Moderna (defensa caràcter senzill, íntim, recupera esperit místic de Ramon Llull)
Espill de la vida religiosa (Joan Boscà)
Desijós (novel·la alegòrica)

Teatre Culte i Teatre Popular

Teatre Culte
  -Serafina:el català representa una cinquena part de l'obra
  -La Vesita: de Ferrandis d'Herèdia, és una farsa consumista, el català només l'utilitzen els criats
  -El Cortesano: de Lluís del Milà, és una de les obres que ens permet entendre millor la relació entre la cort i el teatre. El text és plurilingüe
Teatre Popular
  -Els pessebres, Misteri d'Elx

Poesia del segle XV

La poesia del s.XV

-Tradicions medievals, Ausiàs March(poesia)
-València
-Cànon renaixentista
-Poesia popular i tradicional, decadència

Joan Lluís Vives

La seva obra casi tota en llatí, exceptuant alguns textos per infants, ja que considerava que als nens se'ls havia de parlar amb una llengua que coneguessin(català)

Joan Boscà 1487/92-1542

Obres en llengua castellana, la llengua de la cort, només alguns versos en català
Es considerat introductor del Renaixement poètic a la península ibèrica
Escribia cobles i altres tipus de composicions de caràcter més tradicional i, més endavant, seguint els consells del seu amic Garcilaso de Vega, va començar, amb esforç, a escriure sonets i estrofes renaixentistes

Característiques del Renaixement

·XV-XVI Itàlia
·Ésser humà i natura
·Antiguitat clàssica, filosofia, art, estructures socials i polítiques, llengües graga i llatina
·humà únic individu
·Confiança conèixer i transformar entorn. Ciència progrés Humanitat

Corrents artístics: s.XVI-XVIII

Renaixement (XV-XVI)

• Itàlia (bressol)
• Positivisme
• Antiguitat Clàssica

Barroc (XVII)

• Monarquia Absoluta
• Decepció i Pessimisme
• Ornamentació

Il·lustració (XVIII)

• Resposta Ideològica al Barroc
• Raó
• Harmonia grecollatina

Context Històric i Cultural: S.XVI-XVIII

• Descobriment d'Amèrica
• Revolució Francesa
• Burgesia
• Humanisme
• Contrareforma
• Mecenes
• Òpera