El teatre neoclàssic Joan Ramis

Teatre Neoclàssic, regles:
*Lloc, Temps, Espai
*Temes històrics, mitològics, religiosos. bíblics
*Finalitat didàctica/moral
*Tragèdia
*Exponents teatre francès: Racine, Corneille, Voltaire

Joan Ramis i Ramis
dramaturg/poeta nascut a Maó. De família influent. Formació en lletres i humanitats.
Retòrica i filosofia a Palma de Mallorca.
Dret civil i canònic a la Universitat Pontifícia d'Avinyó
A França té contacte amb el teatre neoclàssic francès.
Torna a Maó, on combina la seva feina amb la seva passió literària
Al 1778 va fundar la Societat Maonesa de Cultura per l'intercanvi de coneixements.
Degut al Tracta de Versallès(1783), provoca la castellanització.

Les famílies lingüístiques europees

Grups
*Cèltic: bretó, gal·lès, irlandès, gaèlic, escocès, còrnic
*Eslau: rus, ucraïnès, bielorús, polonès, txec, eslovè, serbi, croat, macedoni, búlgar
*Grec: grec
*Il·líric: albanès
*Bàltic: letó, lituà
*Armeni: armeni
*Romànic: gallec, portuguès, castellà, català, occità, francès, italià, sard, romanès, retoromànic
*Germànic:islandès, noruec, suec, danès, neerlandès, anglès, alemany
*Irànic: kurd

Les grafies g/j, tg/tj/dj, x/ix, tx/ig

g- e/i
j- a/o/u
exc: -jecc- / -ject- / verb jeure / paraules origen hebreu / altres

tj, tg, dj: mateixes normes g, j

x- principi paraula / darrere consonants, i, u
ix- darrere a, e, o, u

tx- principi paraula / enmig mot / final paraula
ig- final paraula quan derivats porten j/g/tj/tg

La prosa del sXVIII. Llegendes i Rondalles Rafael d'Amat (Baró de Maldà)

La prosa del s.XVIII es basa en la crònica històrica de Rafael d'Amat i de Cortada i la narrativa popular(rondalles de Lluís Galiana i Joan Torroella). Intenta entretenir als lectors i tenir un divertiment de caràcter personal.

Rafael d'Amat: nomès pretenia deixar constància del que succeïa al seu entorn.
Formava part de la noblesa i es va casar amb la seva cosina. Per herènia rebia el títol de senyoria de Maldà. Va tenir coneixements de llengua i humanística. Dominava la música.

L'oració simple. L'oració impersonal. Oració activa i oració passiva

Simple: formada per un subjecte i predicat, pot tenir complements.
Impersonal: sense subjecte gramatical. Verbs meteorològics/verbs hi ha/fa/oracions reflexives amb subjecte desconegut.
Activa: el subjecte realitza l'acció
Passiva: el subjecte passa a ser complement agent, l'acció la realitza el subjecte pacient.

El Català Oriental i el Català Occidental

Oriental: rossellanès, central, balear i alguerès
*Vocal neutra
*Pronunciació u de la o àtona
*el/es
*-eix/-esc
*Pronoms febles davant de verb amb forma reforçada

Occidental: nord-occidental, valencià
*No vocal neutra
*Dstinció o i u en àtona
*el/lo
*-ix/-isc
*Pronoms febles davant de verb amb forma plena

La Il·lustració

s.XVIII: segle de les llums
*Ús de la raó
*Ésser humà ha de ser feliç
*Reivindicació de la llibertat
*Recuperar i organitzar el coneixement de la Humanitat per a que tothom el pugui saber

Els Pronoms Febles

Per substituir un element de la frase que no cal esmentar.
*CD: em, et, el, la, ens, us, els, les, ho
*CI: em, et, li, ens, us, els
*CRV: en, hi
*Atr: ho, el, la, els, les, en
*CPred: hi, en
*CC: en, hi
*li+el: l'hi
*li+la: la hi
*li+els: els hi
*li+les: les hi

Les Funcions Sintàctiques

*Subje: fa l'acció del verb
*Pred: allò que es diu del subjecte
*CD: sobre el qual recau l'acció
*CI: a qui va dirigida l'acció
*CPrep/CRV: completar significat
*Atr: complement en oracions atributives
*CPred: es refereix al verb com a subjecte
*CC: circumstàncies

La L·L

*al·l-/col·l-/il·l-/mil·l-
*-el·la/-il·la/-il·lar
*El derivats de mots acabats amb LL
*Adjectius que comencen amb L i se'ls hi afegeix il-
*Altres

Francesc Fontanella

Poeta i dramaturg nascut a Barcelona i mort a Perpinyà.
Tenia el pseudònim de Fontano.
Era noble i la seva família influia en el àmbit polític català.
Tenien relació amb Pau Claris, figura important política, en quan va morir, Fontano li va escriure dos romanços.
La seva família va haver d'exiliar a Perpinyà, a Catalunya del Nord, i allà, ell s'uní al dominics.

Francesc Vicens Garcia

Sacerot i poeta nascut a Tortosa. Va morir a Santa Maria de Vallafoga de Riucorb, quan rondava els 40.
Tenia origen Noble i tenia relació amb els Montcada.
Es coneix com el Rector de Vallfogona.
Va estudiar al Estudi General de Lleida i va guanyar un premi i es convertñi en el rector de Santa Maria de Vallfogona.
També es feia dir Garciano i Gaspar d'Orient de Tortosa, sota aquest últim pseudònim va guanyar un certamen poètic gironí.
Al 1622 es doctorà en teologia

El Barroc i la Poesia Popular

Barroc: corrent cultural i artístic.
-Pessimisme/artifici/desmesura
-Fugacitat temps/fortuna/atzar
-Brutícia/lletgesa
-Antítesi/paradoxa/hipèrbole
-Idioma del país

Poesia Popular: era molt viva i lligada al poble. El més comú eren el romanços i els goigs. Eren fàcils de recordar per a la pervivència i la transmissió. Es fan edicions manuscrites recuperades per algun copista.

Les Conjuncions

Enllacen oracions o elements d'aquestes.
*Coordinants
 -Copulatives
 -Adversatives
 -Continuitives
 -Disjuntives
 -Distributives
 -Il·latives
*Subordinants
 -Casuals
 -Comparatives
 -Completives
 -Concessives
 -Condicionals
 -Consecutives
 -Finals
 -Locatives
 -Modals
 -Temporals

Sinò: conjunció adversativa
Si no: conjunció condicional + adverbi de negació

Doncs: conjunció continuativa

Perquè: nom
Per què: preposició + interrogatiu
Per a que: conjunció per a + conjunció que

Tan: adverbi
Tant: adjectiu quantitatiu/pronom/adverbi

Les Preposicions

Relacionen elements sintàctics
Febles: a, amb, de, en, per, pera

L'adverbi

És una paraula que afegeix informació complementària a un verb, a un adjectiu o a un altre adverbi. La informació que hi aporta expressa circumstàncies com ara: manera, temps, lloc, quantitat, dubte, afirmació, negació.

Els neologismes, els estrangerismes i els calcs

Neologismes - paraules incorporades d'altres llengües adaptades
Estrangerismes - paraules incorporades d'altres llengües però en la nostra llengua ja n'exisitia una amb aquest significat
Calcs Lingüístics - manlleu que imita la construcció d'una unitat sintàtica d'una llengua extrangera

Les grafies b/v, p/b, t/d, c/g

B/V
  -b  // davant l, r // darrere m // en la mateixa família hi ha mots amb la p
  -v  //darrere n // imperfet indicatiu // en la mateixa família hi ha mots amb la u // pseudoderivats, no han seguit amb la v

Paraules homòfones b/v
  -abís/avís
  -baca/vaca
  -bacil·lar/vacil·lar
  -baga/vaga
  -ball/vall
  -balisa/valisa
  -ban/van
  -bast/vast
  -bena/vena
  -bel/vel
  -bell/vell
  -beure/veure
  -bisó/visó
  -boga/voga
  -bola/vola
  -botar/votar
  -buit/vuit
  -probable/provable

p/b, t/d, c/g a final de paraula
  -p/b sonen igual que p
  -t/d sonen igual que t
  -c/g sonen igual que c
  -vocal acaba en tònica, escrivim p/t/c
  - -etud -itud -leg -gog
  -vocal acaba en àtona/consonant, escrivim lletra dels derivats
  -1a persona present indicatiu -nc
  -paraules que fan els derivats amb -g, s'escriuen amb -c

Els Col·loquis i Cristòfol Despuig

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), sis diàlegs, 3 personatges (Pedro, Lívio/Lúcio, Fàbio). A través d'aquests diàlegs, obtenim una visió crítica del panorama català de l'època basat en opinions i no en realitats absolutes.
Aquest col·loqui, està escrit per Cristìfol Despuig
Cristòfol Despuig era unb home casat, amb tres filles, cavaller, humanista i que dedicava gran part de la seva vida a llegir

La Prosa al s.XVI

Gèneres d'origen clàssic de caràcter humorístic i amb l'objectiu d'entretenir(novella, facècia, narrativa epistolar, diàleg)
Gèneres tradicionals com ara la novel·la al·legòrica, l'hagiografia i la narrativa històrica
Devotio Moderna (defensa caràcter senzill, íntim, recupera esperit místic de Ramon Llull)
Espill de la vida religiosa (Joan Boscà)
Desijós (novel·la alegòrica)

Perífrasis Verbals

Obligació (haver de+infinitiu/caldre+infinitiu)
Probabilitat (deure+infinitiu)
Intencionalitat (voler+infinitiu/provar de+infinitiu)
Possiblitat (poder+infinitiu)
Repetició (tornar a+infinitiu)
Imminència (anar a+infinitiu/estar a punt de+infinitiu)
Començament (començar a+infinitiu/arrencar a+infinitiu/posar-se a+infinitiu)
Finalització (acabar de+infinitiu)
Ponderativa (arribar a+infinitiu)
Duració (estar+gerundi/anar+gerundi/passar+gerundi)
Conseqüència (acabar+gerundi)
Continuïtat (continuar+gerundi)
Conseqüència (quedar+participi)
Resolució (tenir+participi)

Els Verbs Irregulars

Irregularitats 1a Conjugació

  -c-qu

  -ç-c

  -g-gu

  -j-g

  -u-ü

  -infinitius acabats en -ear -oar -iar -uar + -i -is -in (en present de subjuntiu i imperatiu amb dièresi)

Irregularitats 2a Conjugació

  -infinitius -ldre -ndre

  -infinitius vocal+-ure

  -infinitius vocal+-ixer

  -infinitius consonant+-re/-er

  -subjuntius/imperfets/imperatiu

Irregularitats 3a Conjugació

  - -air -eir -oir -uir (arrel acaba en vocal, posem dièresi

La essa Sorda i la essa Sonora

Essa Sonora
  -z principi de paraula
  -z després de consonant
  -s entre vocals(excepte en alguns mots cultes)
  -s derivats dels compostos -fons- -dins- -trans-
Essa Sorda
  -s principi i final de paraula
  -ss entre vocals
  -c principi de paraula, davant e i, entre vocals
  -ç entre vocals, davant a o u, final de mot
  -sc entre vocals
Casos especials essa sorda
  -prefix, encara que soni ss, és s
  - -essa -gressió -gressor -pressor -missió -missor -pressió

Teatre Culte i Teatre Popular

Teatre Culte
  -Serafina:el català representa una cinquena part de l'obra
  -La Vesita: de Ferrandis d'Herèdia, és una farsa consumista, el català només l'utilitzen els criats
  -El Cortesano: de Lluís del Milà, és una de les obres que ens permet entendre millor la relació entre la cort i el teatre. El text és plurilingüe
Teatre Popular
  -Els pessebres, Misteri d'Elx

La Composició i l'ús del Guionet

Composició és formar paraules noves a partir d'altres ja existents
  *Verb-V
  *Substantiu-S
  *Adjectiu-A
  -V+S=S
  -A+S/S+A=S
  -S+S=S
  -S+A=A
  -A+A=A
  -Altres(adverbis/preposicions)
Guionets
  -Mots compostos que comencen per punt cardinal
  -Mots compostos repetitius
  -Compostos que la primera paraula acaba en vocal i la segona comença en r,s,x
  -Altres mots
  -Mots que si no portessin generarien confussió
  -D-U-C

La Dièresi

Serveix per marcar que no hi ha diftong i alhora per marcar on és la vocal forta.
També están els grups: GÜE/GÜI/QÜE/QÜI
Estalvi de la dièresi
  -sufixos -isme -ista
  -prefixos anti- re- contra- co- auto-
  -infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs -eir -uir
La dièresi en les formes verbals
  -participi verbs -eir -uir
  -verbs acabats en -iar -oar -uar -ear