Les grafies g/j, tg/tj/dj, x/ix, tx/ig

g- e/i
j- a/o/u
exc: -jecc- / -ject- / verb jeure / paraules origen hebreu / altres

tj, tg, dj: mateixes normes g, j

x- principi paraula / darrere consonants, i, u
ix- darrere a, e, o, u

tx- principi paraula / enmig mot / final paraula
ig- final paraula quan derivats porten j/g/tj/tg

La L·L

*al·l-/col·l-/il·l-/mil·l-
*-el·la/-il·la/-il·lar
*El derivats de mots acabats amb LL
*Adjectius que comencen amb L i se'ls hi afegeix il-
*Altres

Les grafies b/v, p/b, t/d, c/g

B/V
  -b  // davant l, r // darrere m // en la mateixa família hi ha mots amb la p
  -v  //darrere n // imperfet indicatiu // en la mateixa família hi ha mots amb la u // pseudoderivats, no han seguit amb la v

Paraules homòfones b/v
  -abís/avís
  -baca/vaca
  -bacil·lar/vacil·lar
  -baga/vaga
  -ball/vall
  -balisa/valisa
  -ban/van
  -bast/vast
  -bena/vena
  -bel/vel
  -bell/vell
  -beure/veure
  -bisó/visó
  -boga/voga
  -bola/vola
  -botar/votar
  -buit/vuit
  -probable/provable

p/b, t/d, c/g a final de paraula
  -p/b sonen igual que p
  -t/d sonen igual que t
  -c/g sonen igual que c
  -vocal acaba en tònica, escrivim p/t/c
  - -etud -itud -leg -gog
  -vocal acaba en àtona/consonant, escrivim lletra dels derivats
  -1a persona present indicatiu -nc
  -paraules que fan els derivats amb -g, s'escriuen amb -c

La essa Sorda i la essa Sonora

Essa Sonora
  -z principi de paraula
  -z després de consonant
  -s entre vocals(excepte en alguns mots cultes)
  -s derivats dels compostos -fons- -dins- -trans-
Essa Sorda
  -s principi i final de paraula
  -ss entre vocals
  -c principi de paraula, davant e i, entre vocals
  -ç entre vocals, davant a o u, final de mot
  -sc entre vocals
Casos especials essa sorda
  -prefix, encara que soni ss, és s
  - -essa -gressió -gressor -pressor -missió -missor -pressió

La Dièresi

Serveix per marcar que no hi ha diftong i alhora per marcar on és la vocal forta.
També están els grups: GÜE/GÜI/QÜE/QÜI
Estalvi de la dièresi
  -sufixos -isme -ista
  -prefixos anti- re- contra- co- auto-
  -infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs -eir -uir
La dièresi en les formes verbals
  -participi verbs -eir -uir
  -verbs acabats en -iar -oar -uar -ear

L'habilitació, la metàfora i la metonímia

Habilitació: canvi de categoria gramatical
-propi-comú
-verb-nom
-adjectiu-nom
-nom-adjectiu
-verb-adjectiu
Metàfora: una paraula agafa el significat d'una altra paraula perquè hi té algun element en comú
Metonimia: les dues paraules comparades estan molt més properes que en la metàfora

Els diacrítics

És aquell que es posa per distingir grups de paraules que sonen igual i s'escriuen igual exceptuant el diacrític. Tenim 15:
-bé,béns-be,bens
-déu,déus-deu,deus
-és-es
-mà-ma
-més-mes
-món-mon
-pèl,pèls-pel,pels
-què-que
-sé-se
-sí,sís-si
-sòl,sòls-sol,sols
-són-son
-té-te
-ús-us
-vós-vos

L'accentuació

S'accentuen quan:

*Agudes(tònica última sílaba)

   ·Acaben en: -vocal

                     -vocal+s

                     -en, in

*Planes(tònica penúltima sílaba)

  ·Quan acaben al contrari que les agudes

*Esdrúixoles(tònica antepenúltima sílaba)

  ·Sempre